PER QUÈ EL BAIX PENEDÈS NO RECICLA?

El Baix Penedès segueix sense aixecar el cap en l’àmbit del reciclatge de residus. La comarca ocupa el quart lloc per la cua en la llista que elabora anualment l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Les últimes dades, les del 2016, assenyalen un 28% de reciclatge al Baix Penedès, un registre només empitjorat per la Noguera (26,7%), el Segrià (24%) i la Cerdanya (23%). A la demarcació de Tarragona, és la pitjor. De la mateixa manera, és la cinquena comarca que més residus genera, amb 1,78 quilos per habitant i dia.

Els esforços fets per les administracions els últims anys han donat resultats minsos. El 2011, el Baix Penedès reciclava un 22% dels residus que generava. En cinc anys, l’augment només ha estat de sis punts. Un avenç poc significatiu si es té en compte que la Unió Europea ha fixat que el 2020 tots els municipis han d’haver arribat al 50%. Els que no hi arribin s’exposaran a sancions econòmiques. Al Baix Penedès, ara mateix, només l’Arboç (amb un 57%) evitaria aquesta multa.

Objectius i sancions de la UE

«Ens dona la sensació que molts alcaldes i alcaldesses no són conscients que a partir del 2020 hauran de pagar més per aquestes sancions», assevera el director de l’ARC, Josep Maria tost, en declaracions a ‘BaixPenedesDiari.cat’. La Generalitat ja apuja cada any el preu per portar els residus a l’abocador, com una manera de penalitzar aquestes conductes. Però els municipis encara són lluny dels objectius fixats d’aquí només dos anys.

A banda de l’Arboç, la resta de municipis de la comarca estan per sota del 50%. Alguns com Masllorenç (47%), Banyeres (43%) o Llorenç (40%) presenten unes xifres que fan pensar que compliran amb els objectius europeus. Però la resta tenen un camí més espinós, especialment els que estan a l’altre cantó de la balança, com ara Calafell (22%), Santa Oliva (24%), el Vendrell (25%), Bellvei i el Montmell (29%).

Per què no es recicla?

La primera pregunta que cal resoldre és per què costa tant reciclar a la comarca. Des que la UE va fixar els objectius pel 2020, les administracions han fet diverses campanyes informatives i pedagògiques. El Consell Comarcal va renovar el parc de contenidors comarcal el 2014, amb 2.187 contenidors diferents per cada fracció. També es va fer una campanya a les escoles anomenada el Repte del Baix Penedès. Els resultats, però, no han millorat massa.

«És difícil apuntar quins poden ser els motius, altres comarques similars, amb zones molt turístiques, presenten nivells de reciclatge superiors», admet Tost, que afegeix que al Baix Penedès «sobretot l’orgànica està pendent de desenvolupar, però en general hi ha un reciclatge baix de totes les fraccions». Tost també apunta a una franja dels ciutadans que ara estan entre els 25 i els 40 anys com la que menys recicla. «La gent no es mentalitza, i això que l’estructura hi és, els ajuntaments tenen una càrrega molt gran, perquè la taxa està per sota del cost real», opina la presidenta del Consell Comarcal, Eva Serramià.

El regidor de Recollida de Residus de l’Ajuntament del Vendrell, Ferran Trillas, creu que «tots els municipis tenen incivisme, però als més grans és més elevat». Per Trillas, en les causes «hi intervenen molts factors, com el tipus de municipi, la demografia o els conflictes socials». Calafell ocupa els últims llocs de reciclatge a la comarca. El seu alcalde, Ramon Ferré, que també és conseller delegat d’EcoBP, té clar que un dels motius principals és que «a Calafell hi ha moltes zones residencials o de segones residències, i no hi ha l’hàbit de reciclar en aquests casos». «És gent que hi està pocs dies, no tenen els cubells, i l’últim dia abans de marxar ho llencen tot al rebuig», afegeix.

La recollida comercial

Entre les iniciatives que es poden fer per millorar aquestes xifres, Josep Maria Tost destaca que s’ha de posar èmfasi en «la recollida comercial dels grans productors (hotels, càmpings, restaurants), especialment a la zona de platges, encara que només sigui a l’estiu». Tant el Vendrell com Calafell van iniciar la recollida porta a porta el passat estiu en aquest sector, per bé que, en ser voluntària, només hi van prendre part un 50% dels establiments. De cara a aquest 2018, tots dos municipis volen buscar una incidència més gran.

«El porta a porta comercial de l’estiu del 2017 al Vendrell ha estat bo, ha augmentat molt la recollida de l’orgànica», afirma Trillas. Serramià destaca que per aquest 2018 es volia modificar l’ordenança del Vendrell per fer obligatori aquest porta a porta, però el govern local no va trobar suports per aprovar les ordenances. També a Calafell ha donat bon resultat la iniciativa, que aquest 2018 estendran al vidre després que l’any passat es fes només amb l’orgànica i el rebuig. Des del consistori asseguren que, per aquest estiu, ho faran obligatori per a tots els establiments.

Una taxa real i justa

Un altre dels consells del director de l’Agència de Residus és «fer la taxa transparent i que es pagui el cost real del servei, fugint d’electoralismes». Però això passa, indefectiblement, perquè sigui «una taxa justa», que cada veí pagui per l’ús que fa dels contenidors, premiant els que més reciclen. Per aconseguir-ho, tot s’encamina, segons Tost, «cap a una recollida individualitzada, ja sigui amb un porta a porta amb xip a les bosses, o amb contenidors adaptats amb xip». Aquests són contenidors «que s’obriran amb targetes que tindrà cada veí, i tindran una estructura on serà fàcil posar-hi la fracció que hi toca, però difícil posar-hi altres fraccions», afegeix.

Les diferents administracions coincideixen a apuntar que aquest és el camí. Aquest, i que cada cop es puguin usar menys els contenidors de rebuig. «Tenir-los tancats i obrir-los només un cop a la setmana, per exemple», apunta Ramon Ferré. L’exemple de l’Arboç també convida a anar en aquesta direcció. En aquest municipi es va implantar el porta a porta a totes les llars fa uns deu anys. «Cada veí rep els seus cubells i sap a partir de quina hora pot treure’ls al carrer, els nouvinguts reben tota la informació quan s’empadronen», explica la regidora de Medi Ambient, Montse Pérez.

Això fa que no hi hagi contenidors al carrer, una manera d’evitar que se separi malament. Els únics contenidors que hi ha són els de les dues àrees d’emergència del municipi. A les zones properes a aquestes dues àrees, el consistori ha detectat que costa més fer el porta a porta. Fugir dels contenidors és, pel que sembla, la clau de fer un bon reciclatge. En aquesta direcció volen avançar municipis com el Vendrell, que mirarà d’implantar el porta a porta als diferents nuclis, a poc a poc. Mentrestant, el municipi està mirant de perseguir l’incivisme, fent ‘autòpsies’ a les bosses de brossa que es troben llençades al carrer. En diverses ocasions ja han permès trobar els responsables i obrir un expedient sancionador.