diumenge, 24 de juny de 2012

" Oligarquia Democrática "

Hablando de paseo con la gente me doy cuenta de la desafección, de la poca esperanza que tienen muchas personas de que algo pueda cambiar a mejor. Se vive en la perpetua seguridad de que harán con nosotros lo que quieran y con ello me refiero a inversores y políticos ( los que cortan el bacalao ) y que estamos sujetos a su voluntad , que por más que nos movilizemos, no hay nada que hacer. Es la percepción de estar sujeto y sometidos a un sistema que cómo marionetas nos tiene presos a su voluntad No es un mensaje ni una entrada pesimista, mirar de frente a la realidad es el primer paso para la conciencia del método y actitud que se debe de tomar. Nunca me ha agradado la queja, la encuentro sosa, poco resolutiva y una alternativa al desánimo, por esto siempre he apoyado a la organiación del diálogo en igualdad de condiciones y al debate para solucionar conflictos o problemas
 Emilio Lledó ésta entrevista .  me llevó de nuevo a la reflexión.

 Emilio Lledó, al plató de "Singulars"

Si ens rescaten, hem de suposar que estem perduts, perquè el rescat indica una pèrdua prèvia. Ningú és rescatat si no està perdut. - Un país, un món que posa el diners, la riquesa, en primer lloc, com el bé suprem és un món perdut, un món aniquilat, un món sense esperança. - L'obsessió per la riquesa i l'avarícia corromp l'ànima i la mentalitat dels éssers humans. - No li agrada sentir dir "con la que está cayendo". Val més dir: "con lo que están haciendo". La memòria del passat
 - Per rescatar-nos, la memòria és fonamental. No hi ha futur per a l'existència humana si no posem la memòria al davant. Se'ns diu insistentment que s'ha d'oblidar perquè si no s'obren ferides, i això és fals. El que obre ferides és el silenci. El que mata és voler oblidar.
 - Els obsessos de l'oblit, els obsessos de la desmemòria volen justificar la vilesa, l'estupidesa, la maldat. Volen amagar el crim del present amb l'esperança que mai sigui recordat. Això és una mort de la societat i de la cultura.
- Un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la grotescament.
 - Es nega al cultiu de la desmemòria, perquè la desmemòria és la mort.


 L'educació - L'ésser humà és el fruit de l'educació que ha rebut
 - Està a favor de l'educació per a la ciutadania. És fonamental educar per a la solidaritat. Molts dels "apòstols" contraris a l'educació per a la ciutadania són sectaris i pertanyen a ideologies que estan contínuament mal educant la ciutadania.
 - L'educació és llibertat, és possibilitat, i si de petit ja només ens posen al cap conceptes buits i paraules buides ens priven de la possibilitat de pensar. És un crim retallar en educació.
 - No li agrada la paraula "excel·lència", ni "centres d'excel·lència". A França i Alemanya no hi centres d'excel·lència perquè tot l'ensenyament públic procura ser excel·lent.
 - Les diferències en educació marcades pels diners són una malaltia social gravíssima.
 - Ens ensenyen a no veure, ens ensenyen a no mirar, a no veure'ns, i actuem en funció d'aquestes deformacions mentals.
- Segons Aristòtil, tots els homes tenen necessitat d'entendre. Tots som filòsofs, però hem d'haver estat educats en la llibertat.

 Polítics i política- Estem en una oligarquia democràtica o en una democràcia oligàrquica. - Els polítics pensen que són al poder per aprofitar-se'n ells i els seus clans o les seves petites oligarquies. - Els polítics s'omplen la boca amb la paraula "responsabilitat", i què és responsabilitat? Responsabilitat és resposta als problemes.
 - Segons la filosofia grega, el polític és el que es dóna als altres. Sense aquesta entrega no es pot ser polític.

 Corrupció - Són temibles els justificadors de la corrupció, de les ajudes a Bankia, i això indica una depravació de la ment. Això, una societat saludable, ho ha d'evitar radicalment. - Ens inunda la corrupció, i la corrupció de les coses porta aparellada la corrupció de la ment. L'avarícia ens aniquila també per dins.
 - La construcció de ciutats de les ciències i edificis que no serveixen per a res, aeroports que no es fan servir i altres despropòsits han servit per enriquir alguns: els "amigantes", paraula que té a veure amb "mangantes". Què pensen els polítics que han fet això? Com ho justifiquen? Han d'estar corromputs mentalment.
- Per què els votem? Potser també estem una mica corromputs o no sabem distingir i pensem només en els avantatges miserables que podem treure dels nostres vots.

 El paper de filòsofs i intel·lectuals - És fonamental que existeixi gent que pensa i que comuniqui el seu pensament, perquè si no vindran els farsants, els "mangantes", i tota aquesta morralla nauseabunda del submón intel·lectual a pregonar-nos el que hem de pensar, a justificar-nos els "bankias" de torn.

Cap comentari:

Publica un comentari